T

l'equip

Navarro Baldeweg Asociados, SLP
(Juan Navarro Baldeweg)

la maqueta

la presentació

el vídeo

la memòria

El actual Centro Cultural y Teatro Artesà posee una atractiva expresividad constructiva, una economía de medios y una escala adecuada a la ciudad. Sin duda la visión del actual Centro, de evidente delicadeza y naturalidad en su implantación urbana y de gran sinceridad estructural, debe inspirar el nuevo teatro.

Nuestra propuesta sigue esta sobriedad formal debida fundamentalmente a la naturaleza de la construcción modernista industrial que caracteriza su figura. Al hacerlo así, se sigue la pauta del arquitecto municipal y urbanista del Prat de Llobregat Antoni Pascual Carretero para el Centro de 1919. Con su obra celebró el saber de los constructores y albañiles de la segunda década del siglo pasado. Aquellas sencillas bóvedas en doble curvatura emocionan por su forma, por su eficacia en la creación de espacio y por salvar luces considerables. Ha sido ese criterio de valor cierto, lejos de una arquitectura de imagen y espectáculo, el que nos ha llevado a la búsqueda de un cuerpo concebido con similares raíces y de resultados afines en los que se puede reconocer la memoria de un enclave de la ciudad.

Como si se tratase de un sencillo juego de construcciones, el proyecto del nuevo teatro es un juguete de piezas elementales cuya composición conduce a atractivos resultados.

Unas grandes vigas con la curvatura de una catenaria al exterior sobre las que se apoya la cubierta de las salas pueden recordar, en forma invertida, aquellas antiguas construcciones. Entre ellas se apoyan otras transversales de 2,5 m de altura que conforman toda la cubierta, a excepción de una zona cuadrada correspondiente a la torre escénica de la sala mayor que se cubre con una sencilla losa con objeto salvar los 18,5 m de altura exigida sobre el nivel del escenario.

Las salas satisfacen el aforo solicitado de modo que hay una Sala Mayor de 618 plazas y una Menor de 176. Ambas salas sirven para usos múltiples: conciertos, teatro y otros actos escénicos. Se ha considerado especialmente su polivalencia.

Los escenarios de ambas salas se sitúan en un nivel próximo al acceso directo a la calle. Se disponen en alineación las dos salas, que permiten el uso separado o conjunto, en un juego de posibilidades, ya que las embocaduras de ambas es de 14 x 8 m. El escenario de la sala menor, polivalente, puede funcionar como prolongación posterior (chácena) del escenario mayor, cuyo fondo puede pasar de 11 m hasta un máximo de 25 m (con la grada replegada).

Por este motivo, la altura libre de la sala polivalente ha aumentado respecto a lo solicitado en el programa funcional de 6 a 9 m. Toda la superficie de la sala polivalente se dotará de una estructura de malla tensada “tension grid” en cota +9 m, transitable y practicable que permite disponer de un peine técnico con una estética ligera. La sala menor se convierte en una gran chácena del escenario mayor que pasa, de este modo, a ser un escenario de formato grande. En los casos de representaciones de ballet y ópera en que el ciclorama requiera el fondo máximo (10 m), se puede abrir el portón de la parte posterior para poder colocar los proyectores a la distancia idónea para la retroiluminación del ciclorama con la mayor calidad y uniformidad.

Además de los aspectos funcionales y artísticos que permiten la propuesta de unir los escenarios, esta disposición facilita el trabajo técnico y logístico y el traslado de materiales de iluminación, sonido y tramoya entre escenarios.

El actual jardín arbolado del carrer del Centre servirá de vestíbulo al aire libre a lo largo del nuevo edificio que además se prolonga en los jardines ya existentes al sur abarcando toda la parcela lindando con esta calle. Una nueva entrada se abre desde este jardín arbolado. Esta entrada en forma de burbuja cristalina bajo los árboles sirve de umbral y amplía el vestíbulo interior que acompaña lateralmente a las dos salsa en línea. En esta entrada de cristal se pone énfasis en un elemento estructural en forma de T de acero sobre la que se apoyan las caras del poliedro cristalino. Esta pequeña forma se alza en contraste figurativo a las grandes vigas con forma de catenaria que se apoyan en las cuatro esquinas del solar.

La carga y descarga se resuelve por un acceso en el carrer del pintor Isidre Nonell que consideramos apto para este servicio ocasional. Camiones y furgonetas se adentran en el muelle al lado de los escenarios. Los vehículos descienden por una rampa desde la calle hasta el muelle en la cota -0,50 m. El escalón del muelle de descarga tiene una altura de 1 m para adaptarse al nivel del suelo escénico de las dos salas. Este espacio, libre de pilares, facilita los movimientos de decorados, instrumentos musicales y vestuario que entran en el teatro. Se cubre con una gran viga y cartelas de acero en espina de pez.

Los espacios destinados a camerinos individuales y colectivos, aseos, almacenes, y otros lugares de usos próximos a la escena, se encuentran en el sótano a la cota -3,90 m. Los camerinos reciben luz natural de un patio ajardinado situado al sureste del edificio. El foso de la orquesta tiene inmediata conexión con los camerinos próximos. En ese primer sótano se encuentran también los espacios para instalaciones, almacenamiento y el foso del escenario de la sala mayor.

Se ha tenido en cuenta la altura de las casas en hilera colindantes por el lado Este de modo que el cuerpo lateral que acompaña a las salas es de escasa altura y sin ventanas hacia los patios de las casas. La salas de ensayo se han situado sobre la sala menor.

Además de la expresividad constructiva de la estructura, la luz natural es un tema importante. Se iluminan cenitalmente los estrechos vestíbulos que rodean las salas. El control solar se consigue con un sistema de cartelas de aluminio blanco colgadas en todo el perímetro del teatro. La maqueta que acompaña esta propuesta cuenta con luz artificial para dar idea de la permeabilidad de la iluminación en los espacios interiores.

Los materiales empleados en el exterior son: Hormigón blanco visto tratado con árido cristalino. El ladrillo del resto de los muros aparentes también refuerzan la memoria del acabado cerámico del Centro y Teatro Artesà. En el interior, las salas se recubren en su mayor parte con paneles acústicos de madera y pavimento de tarima de madera. Las zonas vestibulares serán enlucidas en blanco, excepto la caja de las salas que estarán parcialmente panelada con madera de arce según planos. El pavimento de la planta baja es cerámico rojo Venecia similar al de la fachada. En las plantas superiores es de tarima y en las salas de ensayo de tarima especial para danza.

La fachada y la cubierta cumplen un papel muy importante, como envolventes, para minimizar las pérdidas de calor en invierno, y para reducir las ganancias indeseadas de calor por radiación en verano. Consideramos más adecuado centrar el esfuerzo en reducir las necesidades de climatización del edificio jugando con aspectos pasivos, y no tanto en las posibles ganancias que podrían obtenerse planteando sistemas activos. Entre los pasivos podemos citar la protección de los huecos acristalados, la maximización del aislamiento térmico en fachada y en cubierta, el empleo de la inercia térmica, el aprovechamiento de la iluminación y ventilación naturales y la optimización de los sistemas para aprovechar calentamiento y enfriamiento gratuito.

Aprovechando el alto nivel freático existente, utilizaremos como fuente de energía el agua subterránea, ya que su temperatura es prácticamente constante todo el año. La producción de agua enfriada y calentada se realizará con equipos de condensación por agua de muy alta eficiencia energética, al trabajar con un salto térmico pequeño, y bajo nivel sonoro.

ANNEX CRITERIS AMBIENTALS DE SOSTENIBILITAT PROPOSATS PER A LES INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI

1. OBJECTE

L’objecte del present annex és l’anàlisi dels criteris de sostenibilitat que es proposen aplicar per a les instal·lacions tècniques a realitzar en el Teatre de l’Artesà al Prat de Llobregat.

L’impacte ambiental pot ser el resultat d’accions directes procedents de les instal·lacions, incloent les derivades del consum energètic de la utilització in situ de combustibles fòssils, és a dir de tipus no renovable, ó a través del consum d’energia elèctrica, que origina accions globals indirectes degudes a la generació d’aquest tipus d’energia a nivell de les centrals elèctriques del tipus que sigui.

2. INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES

Les instal·lacions que es proposen projectar i que tenen alguna incidència sobre el medi ambient ja sigui interior als edificis ja sigui exterior als mateixos, son les següents:

  • climatització, és a dir, calefacció, ventilació i refrigeració;
  • enllumenat, com consumidor elèctric important en edificis terciaris;
  • fontaneria, en el que és relatiu a la distribució d’aigua i a la producció d’aigua calenta sanitària.

3. ACCIONS AMBIENTALS

Les instal·lacions tècniques en els edificis poden donar origen a accions diferents que es concreten en els efectes següents:

  • producció de CO2 per efecte de la combustió de combustibles fòssils o per l’ús d’energia elèctrica;
  • consum d’energia elèctrica, amb la consegüent producció de CO2, per l’enllumenat interior dels locals;
  • danys a la capa d’ozó per ús de refrigerants del tipus CFC, HCFC, etc.;
  • producció de NO2 deguda a la combustió de combustibles fòssils;
  • riscos de contaminació per Legionel·la al utilitzar aigua calenta per us sanitari.
  • condicions higièniques a l’interior dels edificis, és a dir, efecte sobre les condicions de qualitat de l’aire interior;
  • soroll al interior i a l’exterior dels edificis;
  • contaminació lumínica deguda a l’enllumenat inadequat de zones exteriors;
  • generació de compostos volàtils orgànics en la utilització de materials, que incorporats en les instal·lacions, son potencialment contaminants.Es considera a continuació aquestes accions i es comenten les mesures que es proposen aplicar a les instal·lacions corresponents.

4. EFECTES QUE ES CONSIDEREN

4.1. Producció de CO2

La valoració de la quantitat de CO2 deguda a les instal·lacions ha de fer-se al considerar que, no només son els combustibles fòssils cremats in situ els responsables de la generació d’aquest gas, sinó també els equips consumidors d’electricitat. En efecte, l’energia elèctrica prové de centrals de diferent tipus entre les que hi ha de tipus tèrmic, de manera que produeixen contaminació per CO2.

El consum d’energia elèctrica ve a ser responsable de la generació de 0,649 kg de CO2 per cada kWh generat, que es pot prendre com un promig de la generació de CO2 en les centrals de producció en tot l’estat. Amb independència del consum elèctric en enllumenat, es pot avaluar els consums elèctrics deguts a l’ús dels sistemes de climatització ambiental (calefacció/calefacció i refrigeració/refrigeració).

La combustió de gas natural produirà uns 0,204 kg de CO2/kWh generat.

4.2. Danys a la capa d’ozó

Els danys potencials a produir son els derivats de l’aplicació de refrigerants contenint clor en la seva molècula. Es defineixen a través de l’índex ODP (Ozone Depletion Potential), el seu valor unitat s’adjudica al refrigerant R11 que és del tipus CFC, és a dir, amb àtoms de clor en la seva molècula.

4.3. Producció de NOx

En el cas de tenir calderes, els òxids de nitrogen es produeixen en la combustió del gas natural en una caldera amb valors de l’ordre dels 0,30 g/kWh generat.

Utilitzant cremadors de baixa emissió d’òxids de nitrogen les produccions de NOx les calderes seran de l’ordre de 0,11 g/kWh generat.

4.4. Risc de Legionel·la

Les instal·lacions de climatització i producció d’aigua calenta sanitària estaran dissenyades d’acord amb el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), on s’especifiquen les condicions que han de reunir aquestes instal·lacions per prevenir els riscos derivats de la Legionel·la.

4.5. Condicions higièniques en el interior dels edificis

Es consideraran els riscos d’una inadequada qualitat de l’aire interior. Aquesta finalitat pertoca a les instal·lacions de ventilació, les quals tindran en compte el citat RITE “quantitat d’aire de ventilació d’acord amb les aplicacions dels locals”. Les condicions mediambientals de temperatura i humitat en el interior es mantindrà de conformitat amb el que dicta el RITE.

4.6. Soroll

Els nivells de soroll produïts per les instal·lacions de climatització en el interior dels locals hauran d’estar d’acord amb els límits imposats en el RITE i el DB-HR.

4.7. Contaminació lumínica

Es considera com a contaminació lumínica el resplendor produït per la llum artificial en les partícules i aerosols de l’atmosfera. Aquesta és produïda, bàsicament, per la llum directa emesa per sobre de l’horitzó per les lluminàries d’enllumenat exterior. Des del punt de vista d’eficiència energètica suposa un desaprofitament d’energia utilitzada en il·luminar el cel, energia que produirà CO2 en la seva generació.

Des del punt de vista de sostenibilitat de les condicions naturals de l’entorn interfereix amb la fauna, la flora i els ecosistemes, a més de constituir una intrusió en l’entorn domèstic i de dificultar l’observació astronòmica.

4.8. Materials a utilitzar en les instal·lacions

En els projectes de les instal·lacions no s’especificaran productes que puguin contenir matèries potencialment contaminants, com poden ser els gasos nocius per a la capa d’ozó utilitzats en la fabricació d’aïllants tèrmics, ni es farà ús de resines amb formaldehid que pugin ser nocives per a la salut, anant en contra d’una correcta qualitat de l’aire interior.

5. CRITERIS DE SOSTENIBILITAT PROPOSATS AL PROJECTE

5.1. Producció fred i calor

S’han analitzat diferents alternatives de producció de fred pels equips que es poguessin instal·lar per la producció de fred i calor, arribant a la conclusió de proposar equips condensats per aigua de molt alta eficiència, amb compressors de levitació magnètica i refrigerant R134a. El rendiment d’aquesta tipologia d’equips es actualment dels mes alts possibles (amb un COP de fins a 8).

Sempre que sigui possible, si no hi ha cap restricció legal o física que ho impedeixi, per la condensació es proposa aprofitar el nivell freàtic existent, que en la zona on s’ha de construir l’edifici està mol alt.

En el cas que no fos possible es proposa utilitzar condensadors externs adiabàtics (no torres obertes per evitar problemes de “legionel·la”), amb refrigerant R717.

5.2. Demanda d’energia

Per controlar la demanda d’energia total prevista en el futur edifici es tindran en compte per un cantó el disseny arquitectònic, tant de les façanes com de les cobertes, de manera que les envoltants minimitzin les pèrdues de calor a l’hivern i els guanys de calor per radiació a l’estiu i per un altre costat les instal·lacions, com la il·luminació i d’equips propis de l’activitat de l’edifici (escenografia i cafeteria).

Un disseny passiu encertat suposa ja per si mateix una reducció del consum energètic anul·la molt mes important que els possibles guanys que es podrien obtenir disposant sistemes actius, com ara plaques fotovoltaiques o tèrmiques per ACS.

Considerem mes encertat centrar l’esforç en reduir les necessitats de climatització de l’edifici incidint en els aspectes passius. Entre aquests podríem citar la protecció de forats envidrats, la maximització de l’aïllament tèrmic, a les façanes i coberta, utilitzar la inèrcia tèrmica, aprofitament de la llum i la ventilació naturals i la optimització de sistemes per aprofitar l’escalfament i la refrigeració gratuïta (free-cooling).

Pel que fa a la il·luminació es proposa treballar amb un rati de consum de 12-15 W/m2, preveient que es disposi d’un 80% d’equips amb tecnologia LED, així com el control de les llumeneres perimetrals de façana.

Els valors de consum estimats per a cada concepte respecte al 100% del total consumit serien de:

Il·luminació: 18-20%
Equipament: 15-18%
Bombes: 8-10%
Ventilació: 15-18%
Climatització: 22-35%
Altres equips: 16-18%

5.3. Classificació energètica final

També s’ha analitzat la possible classificació energètica que es podria obtenir en la construcció del nou edifici.

En el cas que ens ocupa i considerant que a l’edifici es disposaran unes correctes mesures de disseny arquitectònic i de les instal·lacions, com ara mesures d’aïllament, vidres, control solar, climatitzadors i fan-coils amb motors EC, utilització majoritària de climatitzadors amb volum variable, il·luminació LED, millores de gestió, comptatges d’energia i consums, etc; preveiem que es pugui arribar a una classificació de Certificació Energètica A, superant la mínima per a noves construccions que es la B.

Tornar a dalt