HISTÒRIES

l'equip

Bosch-Forgas, Arquitectes UTE
(Manel Bosch-Joan Forgas)

la maqueta

la presentació

el vídeo

la memòria

A. Qualitat formal de la proposta i de relació amb I’entorn.

La proposta per al nou teatre l’Artesà té com a objectiu principal fer compatibles els nous requeriments arquitectònics i funcionals amb el reconeixement i la conservació dels valors patrimonials (tangibles i intangibles) de l’antic teatre i del seu entorn.

1. Un nou centre cultural de primer ordre, que s’obre vers la ciutat amb l’arbreda d’accés com a espai públic, filtre visual i funcional.

2. Construcció del nou edifici mantenint les façanes laterals de la sala actual i gran part del foyer. Es manté l’entrada principal en la mateixa posició (cos protegit a conservar).

3. Consolidació de l’eix compositiu existent (bar- vestíbul / sala polivalent – sala- escenari), situant la sala petita en el mateix eix però en la planta superior. Aquest gran volum central, composat per les parts de l’edifici que es conserven i els nous volums dels espais principals, es planteja tot ell d’un únic material: maó massís vist, similar al que es conserva

4. Organització dels altres espais del programa a partir de dos passos laterals al cos central, formant un conjunt de patis i cossos més baixos a un lateral, de forma anàloga a les edificacions de l’interior d’illa. Al front amb el carrer del Pintor Isidre Nonell, als darreres de la caixa escènica es proposa un cos de dues plantes d’acord amb la volumetria de l’entorn i les reduïdes dimensions del carrer

5. Integració del bar- restaurant en l’equipament, obrint-lo cap al teatre. El nou accés des del vestíbul general del centre cultural recupera l’antiga perspectiva i promou noves visuals, profunditats i transparències des de la sala fins al jardí exterior.

6. Pel que fa al tractament dels diferents espais exteriors la proposta s’adequa de forma específica a les condicions de cada un d’ells:

7.
– El nou espai públic amb els grans plàtans existents es converteix en un saló d’accés a

l’equipament, espai intermedi entre la ciutat i el teatre De dia l’arbreda i el cel es reflecteixen en la nova galeria vidriada i de nit queden il·luminats per la llum i l’activitat que traspua des de l’interior.

– Des de l’accés al teatre fins al carrer de Maurici Vilomara, s’amplia la vorera amb la incorporació de la primera filera de plàtans del jardí. D’aquesta manera es canalitzen de forma suficient els fluxos de vianants, tant des del passatge del Rector Martí i Piñol com des de la resta de carrers confluents, fins a l’accés a l’edifici i al jardí exterior, solucionant el desnivell longitudinalment sense escales.

– L’espai del jardí exterior tancat es reformula, deixant una entrada lateral al bar-restaurant accessible directament des del carrer del Centre. Es possibilita així qualsevol configuració d’obertura o tancament del mateix respecte de les altres activitats de l’equipament. Es consolida l’entrada de servei des del carrer de Maurici Vilomara, i es proposa una tanca vegetal en tot el seu perímetre, de bardissa cap al carrer i d’enfiladisses en la mitgera de l’interior d’illa.

B. Adequació i resolució del programa funcional

El programa es disposa al voltant dels espais de representació -sales i escenari situats en l’eix central- de forma que s’adeqüin a llurs característiques funcionals, condicions òptimes de relació entre els espais, les necessitats d’accés des de l’exterior i, fins i tot, per facilitar el seu funcionament autònom.

Els espais s’articulen a partir de dos passos longitudinals adjacents als espais principals, en planta baixa i planta primera, connectats directament amb el vestíbul d’entrada:

– Un d’exclusiu per al públic, al costat de l’arbreda, únicament d’accés a les dues sales. La transparència d’aquest espai permetrà visualitzar l’activitat de l’edifici i la presència de la paret de l’antic edifici des del carrer.

– Un de general, d’accés també a les dues sales, però que també dona accés a la resta de les dependències d’ús públic de l’edifici. Aquest pas té en l’altre extrem una entrada independent de servei per artistes, tècnics i personal del centre des del carrer d’Isidre Nonell. També aquí, i en el vestíbul, el tancament de l’antic edifici hi és present de forma evident.

Les sales d’assaig se situen una a cada planta i en posicions diferents, per aprofitar les possibilitats de il·luminació natural zenital. Els camerinos es disposen de la mateixa manera, la meitat a cada planta, per servir tots els espais –escenari, sales principals, sales d’assaig- de forma pròxima i equilibrada.

Darrera de l’escenari se situa una part dels magatzems grans (decorats) directament vinculats a la zona de càrrega i descàrrega i a l’escenari. Una doble porta permetrà annexar aquest espai al fons de l’escenari, bé com a “chácena”, bé com espai complementari dels muntatges escenogràfics. En la planta primera d’aquest cos se situen les oficines de gestió del centre.

En la planta soterrani es disposen la resta d’espais de servei, magatzems i dependències tècniques al voltant dels fossats de l’escena.

Directament relacionat amb el vestíbul se situen els serveis de públic i l’ascensor, i relacionats amb l’entrada de servei, el muntacàrregues.

Es replanteja la configuració del bar-restaurant, canviant la situació de la barra al lateral interior, directament relacionat amb el nou cos de la cuina i serveis. D’aquesta manera es deslliura tota la paret amb el vestíbul de forma que la relació entre ambdós espais és directa i amplia, provocant visuals cap al jardí des del vestíbul.

El vestíbul

Situat en la mateixa posició i dimensions originals, i amb el mateix accés que l’edifici històric, dona directament al bar-restaurant, a la platea del teatre i als dos corredors longitudinals de distribució. Conté el taulell de informació-venda de localitats i el guarda-roba.

Té il·luminació natural des d’un lluernari situat en el contacte amb el cos del bar, i al fons de l’espai es proposa una cartellera lluminosa a tota l’alçada.

Es també un espai d’estada i d’exposició, que permet la sectorització dels espais destinats a teatre en horaris sense funcions, alliberant només la utilització dels serveis per part dels usuaris del bar- restaurant.

El teatre

Es situa a l’interior de l’estructura de tancament de maó existent de l’edifici històric. Una pell de fusta fosca conforma el revestiment acústic interior, mentre que a l’exterior es neteja i restauren els murs laterals i del fons de la sala existents.

Sala : Es proposa una sala a la italiana a doble nivell, amb platea, amfiteatre i dos llotges laterals en cada nivell reforçant el caràcter envolvent i recordant la configuració de l’antic teatre.

– En cada planta té dos accessos posteriors des del vestíbul i dos des de les galeries laterals. Un d’ells està adaptat mitjançant una rampa per accedir a les places reservades als PMR en la primera fila.
El conjunt de la sala té una capacitat total màxima de 612 espectadors, (571 espectadors amb fossat de músics) organitzada en planta baixa (platea amb 362 localitats i 52 a les llotges laterals) i planta pis (amfiteatre amb 172 localitats i 26 a les llotges laterals).

La sala disposa d’un sostre tècnic (amb dos ponts de llum) al mateix nivell del primer pont de la tramoia de l’escenari, de les cabines de control i del sostre tècnic de la sala polivalent, relligant així el circuit dels tècnics en tots els espais de representació.

Escenari: espai únic de 23,20 m. d’amplada, 11,5 m. de profunditat i 21 m. d’alçada, dels que 3 son del fossat i 2,5 de la pinta i la contrapinta. Disposa de tres ponts de tramoia (el primer a 7,30 m.) i un sistema de contrapesats a la totalitat de l’espatlla dreta (actor). La boca es de 14 m. d’amplada i 7 m. d’alçada, i disposarà de teló tallafocs i doble teló de boca. Es dotarà tot ell de l’equipament, maquinària i el vestit escènic necessari per a l’activitat de teatre.

La sala petita

Concebuda com un espai de volum únic de 10, 65 m. d’amplada, 18 m. de llargada i 7, 8 m. d’alçada (5,8 sota sostre tècnic). Se situa al primer pis i s’hi arriba des dels mateixos accessos que a l’amfiteatre. Disposa tota ella d’un terra format per tarimes graduables en alçada, per tal de permetre tot tipus de configuracions i usos, així com un sostre i una cabina tècnica, vestíbuls d’independència serveis públics i camerinos col·lectius de proximitat.

Les sales d’assaig

Tenen unes dimensions de 13,7 m. i 14,5 m. de llargada, 9 m. d’amplada i 4,5 m. d’alçada. Se situen una a cada planta, tenen il·luminació natural zenital mitjançant lluernaris en tota la llargada de la sala, i tot l’equipament que es demana al programa funcional: les bases Les dues són subdivibles en dues sales mitjançant envans acústics plegables.

HISTORIES_img_01

C. Integració de sistemes d’estalvi energètic i criteris de sostenibilìtat.

Criteris de sostenibilitat
L’estratègia en aquest sentit ha consistit en el següent:

1. Màxim aprofitament de les preexistències

Per reduir la petjada de carboni l’estratègia de més pes és l’aprofitament i rehabilitació de les preexistències, que permet minimitzar la generació de residus d’enderroc i la quantitat de materials nous utilitzats. Es pot aconseguir un important estalvi vinculat sobretot a la fonamentació, a l’estructura i a bona part dels tancaments , que en un edifici de nova construcció corresponen als capítols d’obra amb un major impacte en la petjada ecològica en fase d’execució de les obres.

2. Ús de materials d’origen biosfèric (reciclats i reciclables) i ecològics.

El criteri en l’elecció del materials de construcció serà la utilització dels d’origen biosfèric i ‘ecològics’, tenint en compte les seves característiques mediambientals: durabilitat, propietats acústiques i tèrmiques, color, procés de fabricació, toxicitat…
Es preveu la utilització de fustes amb segells de qualitat ambiental, d’aïllaments de vidre cel·lular, impermeabilitzants amb làmines d’EPDM i pintures ecològiques, i no procedents de derivats del petroli.

Tot aquest seguit de mesures i /o estratègies emprades permetran aconseguir una important reducció de la petjada de carboni. Aquest estalvi es pot quantificar estimativament en:

  • Reducció del pes en un 46% (1.058,55 kg / m2) respecte al mateix edifici amb solucions convencionals
  • Reducció del consum d’energia associat a la construcció en un 29% (5.526,21MJ / m2)
  • Reducció de les emissions de CO2 en un 28% (610,12 kg CO2 / m2).

Instal·lacions

S’analitzen els usos de l’equipament i les seves sinèrgies de manera que la pròpia lògica dels usos sigui part integrant dels sistemes d’estalvi energètic.

Pel que respecta als sistemes tecnològics, tant a nivell de producció de calor i fred com als sistemes d’enllumenat o consum elèctric, s’ha apostat per elements d’alta eficiència i per la centralització dels sistemes, permetent un alt estalvi energètic i a la vegada obtenir simplicitat d’ús i de manteniment. El concepte de que els petits estalvis acaben generant un gran sistema ha prevalgut sobre el plantejament a la recerca de sistemes complexes, que poden arribar a complicar l’explotació i el manteniment de la instal·lació.

Criteris bàsics

– Sectorització: La varietat d’espais i usos recomana, en primer lloc, plantejar tota la proposta de instal·lacions amb sistemes de tractament partits i fraccionats que s’ajustin als diferents espais. Aprofitar aquest fet, que permet tenir les sales amb les temperatures o condicions desitjades per l’usuari en el moment que es necessiti, permet alhora generar un estalvi amb l’ús de sistemes de control horari programats o de detecció de presència.

– Gestió: Es proposa la instal·lació d’un sistema de control de l’edifici que incorpori rutines de Gestió energètica, com a part integrant d’un concepte d’estalvi i optimització dels elements proposats. Aquest sistema és flexible i permet, amb el control sistemàtic i l’anàlisi, conèixer el funcionament real de la instal·lació i ajustar els paràmetres per racionalitzar els seu ús.

Climatització, ventilació i condicionament ambiental

Es disposa d’un espai en la coberta (sobre la sala d’assaig de la planta baixa) per a la ubicació de les unitats de producció de climatització i alguna unitat de tractament d’aire de sales properes. La situació d’aquest espai, proper a les dues grans sales a tractar, permet minimitzar les instal·lacions de canonades o conductes.

El sistema de producció de climatització s’ha concebut separant tres grans zones:

– Bar: pel seu ús individual es proposa la utilització de sistemes individuals d’alta eficiència, basats en un rooftops amb sistema de free cooling considerant que, amb altes ocupacions, la utilització d’aire exterior per a refredar serà una gran font d’estalvi.

– Altres espais amb ocupació regular com les oficines: els espais amb un ús més continuat però a la vegada variable es treballaran amb un sistema de VRV que ajusti la producció a les demandes. La sectorització del sistema i les diferències entre els espais (sales d’assaig amb alta ocupació contra despatxos), pot produir demandes simultànies de fred i calor, pel que proposem que el sistema disposi d’elements de recuperació d’energia.

– Grans sales i espais escènics: Es proposa la instal·lació d’un sistema basat en bombes de calor aigua-aigua, que utilitzarà el freàtic del Llobregat per a evacuar calor o fred residual, el que fa augmentar el rendiment del sistema de producció (rendiments de 4 són habituals en instal·lacions d’aquatèrmia).

Ventilació i tractament d’aire:

La ventilació dels espais es realitzarà emprant el sistema de climatització. Com s’ha comentat, les sales grans disposaran d’unitats amb possibilitat de free cooling en les que la recuperació d’energia es realitza emprant sistemes de recuperació activa de l’aire de retorn.

Els espais en els que s’utilitzen fan coils de conductes amb producció per VRV disposaran de sistemes de recuperació de calor de l’aire d’extracció per planta.

La sala gran de públic disposarà de climatitzadors que permetran la difusió per sota les cadires, tractant climàticament només la zona ocupada, generant més confort als usuaris i un estalvi energètic associat, ja que s’estalvia tractar gran part del volum d’aire de la sala.

Pel que fa a l’escenari, l’efecte xemeneia que provoca sempre sobreescalfaments a la part superior, s’aprofitarà a favor dels sistemes del propi espai. A l’estiu, aquest aire s’extraurà afavorint la circulació d’aire, mentre que a l’hivern l’aire calent es recircularà cap a la part inferior del propi escenari, de manera que el terra d’aquest s’escalfi i funcioni com un terra radiant.

D’altra banda, l’hivernacle generat en la façana lateral, permetrà generar un volum d’aire calent que s’emprarà a l’hivern per a l’atemperament de la sala, mentre que a l’estiu, a través de la circulació d’aquest aire, que generarà una càmera d’aire que suposa un espai tampó entre la sala i l’exterior.

Aigua

– Distribució i consum: La instal·lació de fontaneria es planteja amb materials plàstics, més durables i ecològics. La instal·lació de sistemes temporitzats i amb airejadors, permetrà reduir el consum d’aigua.

– Aigua calenta sanitària: L’edifici té un consum d’aigua calenta sanitària molt variable en funció dels actes que s’organitzin. El bar-restaurant i les oficines es presenten com als únics consumidors més o menys constants. La distribució de l’edifici i la seva orientació permet la instal·lació solar tèrmica, que es combinarà amb la recuperació de calor de la planta refredadora i una petita caldera de condensació pel control de la legionel·losi.

El sistema de captació solar se situarà sobre la caixa escènica, espai lliure d’ombres en qualsevol època de l’any.

Electricitat i enllumenat

El sistema elèctric del projecte es plantejarà com en la resta de sistemes en base a la sectorització, preveient quadres elèctrics zonals per als elements de gran consum. En aquest sentit, principalment es tindrà en consideració les potències relatives a l’enllumenat espectacular i d’àudio de la sala de teatre i la sala petita, així com la zona d’instal·lacions on s’ubicaran les màquines de producció de fred i calor i per tant amb una potència instal·lada important.

Cal tenir present també les puntes de consum relatives a l’ús de la sala gran, derivades de l’enllumenat espectacular. Caldrà analitzar en el seu moment una possible contractació amb maxímetre, per no penalitzar el pagament continuat d’un alt terme de potència, així com l’anàlisi de simultaneïtats amb altres espais del propi edifici. En aquest sentit, es pot plantejar també la possibilitat de la compra d’energia en MT en mercat liberalitzat, probablement més avantatjós econòmicament que una contractació en Baixa Tensió.

Enllumenat

El projecte es planteja, en general, amb l’ús de lluminàries de baix consum d’alt rendiment (fluorescències i fluorescències compactes) o LEDs, juntament amb als equips electrònics que optimitzin el seu funcionament.

La parcialització i l’ús de sistemes de detecció de presència, per a evitar que espais sense ús tinguin la llum encesa, facilitaran la reducció i ajust de la demanda. S’introduiran sistemes de regulació del sistema d’il·luminació interior en funció de l’entrada de llum exterior, afavorint l’eficiència de la il·luminació natural com a aportació gratuïta.

Disposició de sistemes passius d’aïllament tèrmic i protecció solar per l’estalvi de consum energètic i utilització de materials inerts i/o reciclatge.

L’estratègia emprada en el disseny de l’edifici ha estat en primer lloc reduir la demanda energètica, i en segon lloc la utilització de sistemes d’alta eficiència per satisfer la demanda energètica. Alhora, s’ha prestat especial atenció en disminuir l’impacte de l’edifici en tot el seu cicle de vida.

Estratègies per la reducció de la demanda energètica de climatització

1. Transmitància tèrmica de les solucions constructives: Les solucions constructives emprades no es limiten a complir amb les transmitàncies màximes exigides pel nou CTE-HE1, sinó que van molt més enllà per aconseguir un edifici de consum pràcticament nul. A continuació es poden veure els valors de la proposta en relació als màxims normatius.

HISTORIES_img_02

Això implica aïllaments de 8 cm. en façanes i 14 cm. en cobertes. És assumible (aquests són els valors recomanats en el CTE-HE, no els màxims normatius).

2. Inèrcia tèrmica de les solucions constructives La inèrcia tèrmica és la propietat que tenen els materials o solucions constructives per guanyar i posteriorment cedir calor.
En aquest cas al tractar-se d’un equipament amb un horari i calendari d’utilització molt extens, l’adopció de solucions constructives amb elevada inèrcia tèrmica permeten aconseguir un important estalvi. Les solucions d’elevada inèrcia tèrmica emprades son els murs de fàbrica de maó massís front a solucions més lleugeres industrialitzades.

3. Hivernacle: L’edifici disposa d’un espai hivernacle sense climatitzar “artificialment” en la façana oest. Aquest espai constitueix un sistema passiu de calefacció solar que combina l’efecte dels guanys tèrmics directes i indirectes.

L’orientació del hivernacle a l’oest ens apropa els guanys solars a la demanda de calefacció de tarda i nit a l’hivern. A l’estiu l’espai hivernacle queda obert en la seva part superior i inferior per afavorir de forma natural l’evacuació de la calor.

Per altra banda, la disminució de la radiació solar sobre el hivernacle a l’estiu s’aconsegueix gràcies amb la presència dels plataners. Aquests, al hivern perden la seva fulla o son podats i permeten la màxima captació solar, mentre que a l’estiu, amb la seva vegetació, exerceixen de protecció solar i eviten el increment de la demanda de refrigeració.

HISTORIES_img_03 HISTORIES_img_04 HISTORIES_img_05 HISTORIES_img_06

Criteris de manteniment

Els materials de tancament es deixaran vistos o es revestiran interiorment o exterior amb materials lleugers (taulers contraplacats, planxa metàl·lica, acústics, ceràmics, parquets de fusta, lloses de pedra natural) en funció del seu ús. On hi hagi pas d’instal·lacions es construirà un cel ras registrable. Els materials s’escolliran atenent, a part dels criteris ecològics enunciats, a criteris de durabilitat, resistència al desgast i facilitat de neteja, preveient proteccions allí on calgui.

S’ha tingut especial cura en que tots els elements, tant els elements d’obra com els aparells i canalitzacions de instal·lacions, siguin accessibles per al seu manteniment.

Instal·lacions

El correcte manteniment de les instal·lacions s’inicia amb una fàcil conducció. La implantació, com es proposa, d’un sistema de gestió i control integrat de les instal·lacions, permetrà de manera senzilla una correcta conducció d’aquestes que alhora, amb l’anàlisi de les variables que reculli (Temperatures, consums, horaris, …), permetrà optimitzar els paràmetres de funcionament i generar estalvis energètics sense fer inversions, només per ajust d’usos.

Els sistemes d’instal·lacions per a equipaments culturals de utilització intensa, com és un teatre, requereixen revisions constants per a un correcte manteniment predictiu, i la facilitat d’accés per un correcte manteniment correctiu. El fet de disposar d’espais tècnics per a les instal·lacions principals garanteix la facilitat del manteniment per part dels equips destinats a tal efecte, i per tant, també pel manteniment correctiu. També garantirà la fàcil implantació de manteniments normatius.

La proposta planteja especial atenció en el fet de duplicar elements crítics, de manera que en cas de fallada el servei no quedi afectat al 100%. Així, les bombes circuladores seran dobles, o s’instal·laran vàries unitats refredadores. Per tant, en cap cas, la majoria de sistemes es quedarien sense servei.

D. Relació entre els objectius i la complexitat de la solució.

Front a la presència de l’edifici vell de grans dimensions, proposem una actuació de cirurgia per eliminar les parts obsoletes o impròpies i la conservació –funcional i sentimental- de les parts aprofitables i en bon estat de conservació.

En la pràctica, suposa la consolidació de la caixa de la antiga sala, mitjançant una estructura ad hoc, que a la vegada servirà per suportar la nova coberta. La nova estructura del sostre, es projecta cap al cos del bar- restaurant per recollir la sala polivalent de la primera planta, sense arribar a tocar l’edifici antic recentment restaurat.

La caixa escènica es construeix de nou adaptada als estàndards sol·licitats al programa, formalitzada també en maó vist en diàleg amb els murs conservats. Al voltant d’aquest espai en planta soterrani se situen tots els espais tècnics i d’emmagatzematge.

S’eliminen tots els altres cossos adossats o impropis adjacents als cossos principals, i es construeixen al llarg de la mitgera amb el pati d’illa diversos volums de menor alçada, en funció de la seva funcionalitat i relacions de proximitat amb la resta d’espais. Aquesta disposició discontínua recorda la forma de col·locar- se de les edificacions del fons de les parcel·les contigües.

A la façana principal, la nova galeria vidriada reflexa -de dia- el cel i fullatge dels magnífics plàtans existents. De nit, esdevé la llanterna de l’entorn i de l’accés al centre cultural, mostrant la vida i l’activitat interior del nou teatre Artesà.

Tornar a dalt