Segons el dictamen del jurat, la proposta “Històries” de l’equip d’arquitectes Bosch – Forgas és la que “ha aconseguit un major grau de compliment dels requeriments del plec de clàusules del concurs”.

Els objectius de l’Ajuntament eren que el projecte guanyador incorporés una especial sensibilitat amb la història de l’espai i el seu ús social. El repte principal era que el nou espai tingués en compte la memòria de les persones i alhora recollís un concepte arquitectònic funcional i flexible, amb una completa oferta d’espais que donin resposta als requeriments d’un equipament teatral modern. El jurat multidisciplinar ha estat format per una quinzena de persones —professionals municipals, teatrals, arquitectes i membres del consistori— i presidit per l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor.

veure projecte

introducció

L'Artesà

L’arquitecte modernista Antoni Pascual va construir l’edifici de L’Artesà l’any 1919, per encàrrec de l’entitat Centre Artesà.

En els primers anys de funcionament, la sala va acollir grups de teatre amateur local i representacions professionals i comercials del moment, que s’alternaven amb projeccions de cinema i l’organització d’actes benèfics.

Durant la Guerra Civil, la CNT va ocupar l’edifici i el va convertir en Casa del Poble. Acabada la guerra, la societat de propietaris recuperà l’edifici per reiniciar la seva activitat i durant la Festa Major de 1939 s’hi van fer balls i una representació de sarsuela.

Fins als anys 80 s’hi va anar alternant la programació de teatre professional amb la del grup de teatre de La Seda i d’alguna entitat local; però, principalment, la seva activitat va ser la de cinema que, en alguns moments, va ser explotada per empresaris del sector i en altres per la mateixa societat de propietaris.

El 1987 l’Ajuntament lloga el teatre i per fer-hi una programació regular de teatre, música i dansa, i posa l’accent en la recuperació d’un espai públic dedicat a la cultura, amb la intenció de fer-hi una reforma per posar-lo a punt. Les greus deficiències estructurals de l’edifici es posen en evidència amb la recuperació de l’ús com a teatre. A finals de 1988 s’ha de tancar, perquè no reuneix les condicions mínimes de seguretat necessàries, principalment a l’escenari.

La inversió que cal fer-hi és molt important per fer-la en un espai llogat i la societat de propietaris no podia fer-se càrrec, així que l’Ajuntament inicia les negociacions per comprar l’edifici, cosa que aconsegueix, després de difícils negociacions, l’any 2003.

L’Ajuntament encarrega diferents estudis tècnics, que recomanen descartar una possible rehabilitació del teatre original a causa de les seves importants limitacions funcionals, constructives i estructurals.

Malgrat tot, el nou projecte arquitectònic haurà d’incorporar una sensibilitat especial amb la història de l’espai i el seu ús social. Aquest serà el principal repte del projecte. Cal aconseguir que el nou espai tingui en compte la memòria de les persones i, al mateix temps, que reculli un concepte arquitectònic funcional, una organització interna flexible, amb una completa oferta d’espais que donin resposta als requeriments d’un equipament teatral modern. D’altra banda, la implantació de l’edificació i el paisatge que l’envolta atresoren un valor intangible vinculat a la memòria històrica de la ciutat. Per tant, aquesta imatge conté un gran valor simbòlic per a la ciutadania i és molt necessari mantenir aquesta vinculació en la nova imatge final.

El nou equipament ha de destacar també per un disseny sostenible i respectuós amb el medi ambient dins el seu context urbà.

ESTUDIS PREVIS

Presentació

La comissió tècnica de l’Ajuntament encarregada del projecte, formada per tècnics dels departaments de Cultura i Urbanisme, ha efectuat una sèrie de visites a teatres de diferents municipis de Catalunya (Igualada, Manresa, Viladecans, Vilassar de Dalt, Salt, Lloret de Mar i Roses) per estudiar les necessitats tècniques i espacials d’un teatre que respongui a les condicions adequades per a la difusió d’espectacles, i contrastar les necessitats de la nostra població amb les solucions aportades en altres municipis.

De forma complementària, s’han elaborat dos estudis de diagnosi de l’edifici del teatre (la part corresponent al bar no hi està inclosa).

  • Una diagnosi estructural, per determinar quin és l’estat actual de l’estructura i quines actuacions s’hi haurien de portar a terme per poder complir el que exigeix la normativa actual per a edificis públics (sense entrar a valorar l’adequació funcional de la forma resultant)
  • Una diagnosi funcional, per analitzar i valorar la configuració i els elements de l’edifici existent i la seva adequació als requeriments d’un teatre actual

A continuació, es presenten les principals conclusions d’aquests dos estudis.

 

Diagnosi estructural

Aquesta diagnosi determina que no hi ha cap element estructural que no hagi de ser substituït o reforçat, de tal manera que per aconseguir els requeriments mínims que exigeix la normativa caldria enderrocar prèviament la totalitat del cos d’escenari i llotges.

En efecte, els diferents punts crítics que no s’adeqüen a la normativa estructural vigent són:

  • Els murs laterals, la coberta i la fossa de la caixa escènica
  • Les encavallades de la coberta principal
  • El cel ras de la sala
  • Els forjats de les llotges i del galliner
  • Els murs laterals de la sala
  • Les caixes d’escala
  • El forjat sanitari de la platea
  • El cos afegit de la cabina de projecció
  • Les voltes ceràmiques, les jàsseres i els pilars del vestíbul
  • La fonamentació general

 

Per tal de resoldre tots aquests punts crítics tot respectant la configuració arquitectònica actual de l’edifici, caldria emprendre actuacions de:

  • Enderroc i reconstrucció (la caixa escènica i les llotges)
  • Substitució (la coberta de la sala, el forjat sanitari, les caixes d’escala, el cel ras)
  • Reforçament (els murs laterals, el vestíbul i la fonamentació)

 

Diagnosi funcional

Els principals disfuncionaments de l’edifici en la seva configuració actual són els següents:

  • Les dimensions útils de l’escenari (amplària de 14,70 m, fondària de 9,70 m i alçària de 10,35 m) amb la seva fossa (alçària d’1,80 m) són massa reduïdes amb relació als requeriments de les arts escèniques actuals (amplària > 20,00 m, fondària > 10,00 m i alçària > 16,00 m)
  • L’escenari no disposa de cap teló tallafoc ni s’adequa a la normativa de protecció contra incendis. La seva configuració dificulta molt la instal·lació d’equipaments escenotècnics actuals.
  • L’amplada de la boca de l’escenari és limitada (7,80 m) i amb una alçada massa important (8,70 m).
  • La platea, amb una capacitat de 312 butaques, presenta un pendent insuficient, la qual cosa implica una mala visibilitat de l’escenari per al 80% dels espectadors.
  • Les llotges actuals tenen una alçada lliure tan reduïda (de 2,00 m a 2,20 m), que no es poden utilitzar, en aplicació de la normativa de protecció contra incendis.
  • Únicament la primera filera del galliner disposa d’una visibilitat acceptable de l’escenari, és a dir, 87 butaques sobre una capacitat total de 226.
  • La cabina de projecció existent és inservible per al control del so i dels llums. No hi ha cap pont de llum.
  • L’edifici en conjunt no s’adequa a la normativa d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
  • El nombre i les dimensions de les vies d’evacuació actuals resulten insuficients.
  • Pel que fa als espais annexos, com per exemple els camerinos, magatzems de decorats, locals tècnics i espai d’assaig, o no n’hi ha o són del tot insuficients i amb una configuració i una localització inadequada (per exemple dins la caixa escènica).

 

Síntesi

Les actuacions necessàries per garantir l’estabilitat estructural de l’edifici requereixen una gran inversió. La major part dels elements estructurals s’haurien d’enderrocar i reconstruir, i els restants s’haurien de reforçar.

En el cas d’optar per la reconstrucció de la forma de l’antic teatre, hi hauria una sèrie de mancances, constatades des del punt de vista funcional i espacial, que minvarien considerablement el confort, la seguretat i l’accessibilitat dels espectadors, i que no es resoldrien;  en conseqüència, es limitaria de forma dràstica la capacitat d’usos i el potencial cultural i social del nou teatre.

EL PROGRAMA FUNCIONAL

L’Ajuntament decideix endegar el projecte de reconstrucció del teatre de l’Artesà com a equipament cultural històric i emblemàtic de la ciutat, amb l’objectiu de desenvolupar-hi la promoció i el desenvolupament de la formació, la creació, la producció i la difusió de les arts escèniques a la ciutat a nivell professional com amateur.

Descartant una possible rehabilitació del teatre original degut a les seves importants limitacions funcionals, constructives, estructurals i arquitectòniques, s’ha decidit deixar lloc a un equipament de qualitat, funcional, accessible i sostenible, que preservarà i integrarà l’actual edifici del bar i la façana del vestíbul (ambdós inscrits al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat) i que permetrà la plena recuperació de tot el jardí per a l’ús ciutadà.

El programa de l’operació  és fruït d’una profunda i llarga reflexió per part de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. La seva definició ha comptat amb la participació i la col·laboració de diferents serveis municipals, d’altres administracions, d’entitats i agents culturals locals i d’experts externs. S’ha debatut àmpliament el seu contingut i s’han realitzat visites a equipaments similars per tal de completar la reflexió.

Consulta el programa funcional aquí

EL CONCURS

L’Ajuntament va obrir un concurs públic, amb intervenció d’un jurat, per seleccionar el projecte arquitectònic del teatre de L’Artesà.

El primer objectiu del concurs era aconseguir comptar amb uns equips de solvència contrastada i a la vegada que en alguna ocasió s’haguessin trobat i haguessin resolt un perfil de projecte similar. Per tant, es va definir un perfil d’equip òptim d’acord amb els requeriments del projecte objecte del concurs.

Els equips seleccionats van redactar l’avantprojecte, tenint en compte una sèrie de consideracions:

  • L’emplaçament de l’edifici, inserit en una illa del nucli antic i en contacte directe amb un teixit d’habitatges de baixa alçària
  • La parcel·la té una part important d’espai lliure, amb un arbrat interessant i una activitat intensa consolidada.
  • El programa funcional de l’edifici es basa en activitats vinculades a les arts escèniques, representacions i, especialment, teatre.
  • El projecte de teatre haurà de donar resposta a la forma de relacionar-se amb la part catalogada patrimonialment del volum edificat.
  • El projecte ha de tenir en compte la relació amb els espais exteriors, de manera que afavoreixi els usos socials que històricament han configurat els valors simbòlics que actualment té L’Artesà.
  • L’edificació i el paisatge que l’envolta atresoren un valor intangible vinculat a la memòria històrica de la ciutat. S’ha de ser especialment sensible amb aquest valor a l’hora de definir les característiques de la imatge final de l’edifici i l’encaix amb l’entorn.

ELS ARQUITECTES SELECCIONATS

El concurs ha constat de dues fases. La primera, a la qual es van presentar 45 aspirants, ha permès seleccionar cinc equips d’arquitectes, que han presentat les seves corresponents cinc propostes per al projecte del nou teatre.

  • Álvaro Siza
  • Frechilla – López – Peláez
  • Bosch – Forgas
  • Navarro Baldewerg
  • Estudio Barozzi Veiga

Aquests equips han disposat de tota la informació necessària per fer la seva feina i han presentat les seves propostes de manera absolutament anònima. Així, en la segona fase, que ara iniciem, el jurat designat decidirà, sense saber quin equip l’ha realitzada, quina és la proposta més adequada per poder realitzar el projecte executiu i l’obra posterior.

EL JURAT

  • Lluís Tejedor, alcalde, com a president
  • Antonio García, cap de secció de Contractació i Patrimoni, com a secretari

Com a vocals:

  • Alba Bou, tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient
  • Pilar Eslava, tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Igualtat i Drets Socials
  • David Vicioso, regidor de Cultura i Participació
  • Rafael Duarte, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia, Serveis Centrals, Economia i Promoció de la Ciutat
  • Arantza Basterra, arquitecta municipal
  • Rafael Milán, cap de secció de Cultura
  • Conxita Balcells, representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
  • Josep Costa, director i actor teatral
  • Jaume Antich, director de l’Atrium de Viladecans
  • Felip Neri Gordi, arquitecte
  • Yves Chapon, arquitecte
  • Josep Llinàs, arquitecte
  • Daniel Tambo, secretari de la corporació
  • Lluís Zudaire, interventor de Fons Municipals